dimecres, 4 de juny de 2008

Metodologies, un s’ho ha de pensar dues vegades a l’hora de contestar aquesta pregunta. Ningú no és conscient, quan aprèn, de la manera com li ensenyen, i ningú no vol qüestionar mai el professor...

Català, castellà, francès, anglès i fins i tot podia incloure-hi l’alemany, encara que només n’hagués fet un any. L’experiència amb els mètodes d’aprenentatge són ben diferents en cada cas, pensava. En català i castellà, ben semblants, actually. Però les llengües estrangeres eren un altre món. Les metodologies utilitzades en les llengües maternes seguien el mètode gramàtica-traducció. Prova evident: les assignatures cursades tenien el nom de llengua i literatura. De manera que els principals temes que es tractaven eren la gramàtica i la lectura, la cultura de la llengua. Tot i això, no es feia servir la traducció, perquè...en el fons, calia? Òbviament, tots sabíem parlar en català o castellà (menys, en el meu cas) a l’escola, per tant, el que necessitàvem era adquirir coneixements sobre lingüístics i també sobre la cultura de la qual formem part.

En anglès, francès o alemany, el mètode era també bastant gramàtica (m’atreveixo a dir que “per desgràcia”), tot i que s’hi incloïen algunes característiques de l’enfocament oral i situacional. Els exercicis, per tant, eren semblants als d’aprenentatge de la llengua materna, per adquirir coneixements gramaticals, però s’hi afegien també exercicis orals.

Perquè un mètode sigui exhaustiu ha de barrejar objectius gramaticals i orals. També depèn dels objectius que es vulguin aconseguir en cada cas. A les classes d’ensenyament obligatori em sembla essencial que es faci aquesta barreja, així els alumnes podran ser competents en ambdós camps: tant l’escrit com el parlat. En casos on els cursos d’ensenyament de llengües siguin específics i amb uns objectius clars d’escriptura o oralitat respectivament, l’enfocament de la metodologia serà molt diferent. Suposo que cada professor ha de saber prioritzar unes competències o unes altres depenent dels objectius proposats en el curs. I ara llenço una pregunta: és això possible? Crec que la feina del professor és realment complicada...perquè els interessos dels alumnes poden ser bastant diferents tant a l’ensenyament obligatori com a altres curos. S’han d’adaptar els cursos a les necessitats de cada estudiant? Cursos per negocis, cursos per aprendre a parlar, a escriure, a llegir...? De fet ja està passant, però no sé fins a quin punt és bo aprendre només una competència en la llengua, és fàcil o possible ensenyar de forma correcta només una part de la llengua?

Per cert, ha desaparegut el meu anonimat, ja no sóc ella, ara sóc jo (només és un incís! jejeje)

2 comentaris:

eLiSa ha dit...

jOOOOOOOOOOOO, Fran! A mi m'agradava un munt l'estil d'anonimat que fèies servir! Recupere'lllllll! Jejejej!

Un besitoooo

Elisa!

Eva Revilla ha dit...

Hola Francina,

Em sembla que l'"ideal" seria poder tenir la competència comunicativa en una llengua, però la realitat ens indica que molta (moltíssima) gent aprèn només la parcel·la de la llengua que li interessa per feina, estudis, etc.

Tenia un company de Lingüística que no podia parlar en anglès, però, en canvi, llegia tots els articles d'enginyeria i informàtica en anglès (ell és enginyer de telecos), i els entenia perfectament.

Fins ara,

Eva