divendres, 6 de juny de 2008

अर्रिबें एल्स exàमेंस!!!


I què millor que parlar d’avaluació ara, el mes de juny...? quan molts de nosaltres tenen (no m’hi incloc) els últims exàmens de la carrera??!! Ànims a tots, que ja no hi queda res, només uns quants exàmens...però el final es veu tan a prop que costa més que mai!

Els exàmens, maleïda paraula que ens ha fet passar males nits tantes vegades, o passar nits en blanc, en general: ens ha fet patir. A la ESO l’únic mètode d’avaluació que em van imposar era heteroavaluació, sumativa, quantitativa i normativa, ja que la nota de totes les assignatures es basava en una prova final, altrament dit exàmen, en què s’avaluaven els conceptes que s’haurien d’haver après durant tot el trimestre. És cert que, en anglès, per exemple, comptaven per nota altres exercicis fets a classe com redaccions, treballs, etc. Però amb les altres assignatures, les redaccions que es feien només era per saber com anaves, però no et servien per acumular punts.

Em sembla que, com vam parlar a classe, a primària si que s’utilitzava una avaluació ipsativa, ja que no se’ls exigia el mateix a tots els nens, sinó que l’important era progressar en l’aprenentatge, tot i això, suposo que hi havia un mínim establert on havien d’arribar tots els nens par passar de curs, per tant, devia ser com una mescla entra ipsativa i normativa.

Ens va salvar...La universitat!! O ens va condemnar...? La veritat és que, on he experimentat més canvis en l’avaluació ha estat aquí. El canvi va ser brusc, tota la vida fent un examen final i prou, i aquí: una pràctica cada setmana,l’exàmen només un 50% (o menys), o no hi havia examen, només un treball en grup...bé la diferència bàsica és que aquí has de pencar tots els dies, i a l’escola (està malament dir-ho, però sé que els meus germans no ho llegiran) anaves a classe i estudiaves molt els últims (per no dir l’últim...) dies abans dels exàmens i ja en tenies prou...Però no em queixo, perquè la veritat és que s’aprèn molt més, o almenys n’ets més conscient de que aprens.

Realment, no crec que l’enfocament que se li donava a l’avaluació a l’escola fos la més adequada, perquè no hi havia un seguiment continuat de l’evolució dels alumnes, sinó que només se’ls donava una oportunitat o dues per aprovar i treure bones notes.

Les meves notes crec que sempre han estat justes, però de vegades, aquest mètode centrat només en un exàmen, és injust per una persona que en sap però ha tingut un mal dia, o no va poder estudiar...o a l’inrevés.

En fi, ara que ja estem a les acaballes d’aquest trimestre, i d’aquesta assignatura, me n’adono que ser professor és realment una tasca complicadíssima...has de tenir en compte tantes coses!

6 comentaris:

Francina ha dit...

Perdó...al títol posa "Arriben els exàmens", no sé què li ha passat al blog...en fi!serà que no m'hi entenc prou encara...

andrea ha dit...

Ei hola!

Tens tota la raó amb el tema dels exàmens a la secundària perquè ens portaven a tots bojos...

En aquesta assignatura la veritat és que hem vist que ser professor és molt més difícil del que la gent acostuma a pensar...

Ens veiem!

Andrea

Inmaculada Martínez ha dit...

hola!

És cert que els professors tenen més feina de la que pensem però i nosaltres?? agggggg vull acabar ja!!

PD: jaja, quina gràcia el títol,jaja, al principi pensava que ho havies escrit a posta...

PD: gràcies per fer tu tb un link al doodle... al final, quin descontrol tot plegat, no¿

petó!

isaura ha dit...

Hola!

Tens raó amb això de la universitat, t'adones més del que aprens... No sé si és perquè has de treballar cada dia (i no estudiar el dia abans de l'examen) o perquè finalment hem triat de veritat què podem estudiar...

En fi, ara ja s'acaba això de tenir tanta feina! Aviat estiu!

Isaura

eLiSa ha dit...

Jejeje, jo pensava quin idioma sap na Francina??? :-S

Pues sí, ara estem tots amb etapa d'exàmens i avaluació.

És cert que cosa que impliqués el terme examen era un cosa per tornar-nos bojos!!

Un besitooooo

Elisa!

Eva Revilla ha dit...

Hola!

Jo també pensava que el títol l'havies fet expressament així. Com que és "ensenyament de llengües", una grafia oriental... :)

Estic d'acord que a la universitat canvien les coses. Aprens més perquè has de treballar cada dia, i, sobretot -fonamental-, perquè estàs estudiant el que t'agrada.

Fins ara,

Eva